Es posa en marxa el tren a Alboraya

Els canvis del territori que s’han produït a Alboraya al llarg del segle XX han sigut propiciats fonamentalment per la dinàmica del canvi urbà i urbanístic. Pel que respecta a grans infrastructures metropolitanes, l’any 1862 es va inaugurar el tram València-Sagunt de la línia València-Tarragona (actual via de Renfe); i en 1888 l’Estació d’Aragó, amb la línia València-Saragossa (la via xurra), encara que l’estació d’Alboraya tardaria a arribar. La via pedrera per dur els materials amb què es construïa el port de València també es va construir per esta època. El 17 de març de 1893 va entrar en funcionament el tram València-Alboraya de la via de l’actual trenet, i durant eixe any va arribar ja fins a la població de Rafelbunyol (José Luis Miralles).

A grans trets, el nucli originari d’Alboraya per l’any 1800 s’estenia de l’església cap al nord i nord-est, poc més enllà dels actuals carrers Molí, Cabanyal, Nou i part de Miraculosa, estant el cementeri al sud i condicionant l’expansió urbana (Joan Dolç i Vicent Hurtado). Al segle XIX es produeix el canvi d’ubicació del cementeri i després ja l’inici de la construcció cap al sud. També augmentà el municipi cap a l’oest, nord, est i nord-est (actuals carrers Cervantes, Miracle, San Pancracio, Tavernes Blanques). 

En el primer terç del XX s’aniran configurant els actuals carrers Almàssera, Degà Sanfeliu, Nou d’Octubre, Germans Benlliure o Salvador Giner. Els carrers Sant Cristòfol i Colón seran el límit urbà pel nord i l’est fins als anys 50. (Hermosilla, Rodrigo, Martínez i Noguera). Com que l’estació d’Alboraya ja existia des de la década de 1890, el nucli urbà d’Alboraya va anar expansionant-se fins arribar-hi en esta primera meitat de segle. També cal citar a principis de segle una alineació de cases seguint el traçat de la via del tren a l’oest de l’estació (actual carrer Canonge Julià).

Informació Relacionada

No hi ha informació relacionada

Documentació Relacionada

No hi ha documentació relacionada