Alqueries

Les alqueries, són un element clau de l'arquitectura rural valenciana. Edificacions singulars, senyorials i centenàries que sobreviuen encara en el temps i en la memòria, donen testimoni del pas dels segles, tenint la majoria el seu origen entre el segle XV i el XVIII.


Predominen en la zona nord de la ciutat de València i són molts els exemples que podem observar en l'horta d'Alboraya.


Normalment el vocable alqueria ha anat evolucionant amb el temps, i té un component predominantment senyorial. És a finals del segle passat i principis d'este quan el terme es popularitza, de manera que la majoria de vivendes que componen l´horta s'anomenen així. No obstant, antigament el concepte feia referència a un conjunt o grup de cases, no a una vivenda aïllada.


Les característiques més importants d'este tipus de construccions són l'orientació de la fatxada principal cap a migdia, l'existència d'una antiga capella o oratori, una torre, l'entrada principal en arc de mig punt, i les vivendes dividides en dos tipus de dependències, les superiors per als senyors i les inferiors per als arrendataris. 


A això cabria afegir el domini sobre la majoria dels terrenys confrontants, que subjectes al règim d'arrendaments, eren treballats pels estatgers (arrendataris o casolans). Encara hui persistix la figura de l'arrendatari, encara que són pocs els arrendaments històrics que es mantenen.

Informació Relacionada

No hi ha informació relacionada

Documentació Relacionada

No hi ha documentació relacionada